Jackson Guitar

jueves, 6 de agosto de 2015

El plaer de caminar.

Aquesta tarda he agafat una motxilla
amb una ampolla d'aigua,
la meua música i la meua cara mústiga
i he anat al bosc.

Sense un rumb fix he començat a caminar,
fixant-me en els arbres i els detalls de les fulles,
en els talls i perfils dels murs de pissarra
i en els colors que desprèn ma estimada naturalesa.

Havent pres el camí de Can Coll
vaig decidir investigar una mica,
endinsar-me en passatges que anaven enlloc,
i sentir-me cada cop una mica més lliure.

Hi ha rierols i petits estanys,
ponts fets de branques, amagatalls naturals,
potser em miraven uns ulls de bestiola
que de nit sortirà a buscar-se el menjar.

He vist troncs alçar-se fins al cel
i fulles i sorra vestir les arrels.
Tinc enveja dels esquirols i senglars,
tant de bo en sigués un si em pogués reencarnar.

Una cova m'anuncià el final,
ja era hora de tornar a casa,
li vaig donar un glop a l'ampolla
i amb el Sol a l'esquena vaig fer mitja volta.

Vaig arribar amb l'ampolla buida,
sense energia als meus dipòsits,
amb les cames feixugues
i ben esgotat,

però amb l'ànima ben plena,
sense la meua cara mústiga,
amb bons records
i ganes de tornar.

3 comentarios:

  1. Carai, otro que también escribe nomás!!! Muy buena reflexión en verso, no hay nada mejor que perderse en medio de la naturaleza para reencontrarse con uno mismo jeje

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Sí, ya llevo un tiempo como habrás visto ^^ aunque últimamente no estoy muy inspirado ;( no se preocupe usted por stalkear, para eso está el blog xDDDDD

      Eliminar
  2. (PD: te he stalkeado el blog, pero solo un xiquet xD)

    ResponderEliminar